Aquests dies Barcelona és, encara més, el centre de totes les mirades per dues raons ben diferents. Una és el judici pel cas Palau i l’altra, la inauguració del primer prostíbul europeu que substitueix la carn per la silicona. En aquesta ciutat dels prodigis –manllevo el qualificatiu amb el permís del mestre Eduardo Mendoza- últimament les notícies increïbles vénen de dos en dos. Tanmateix, jo em centraré en el peculiar bordell de Rambla Catalunya aprofitant que aquest 8 de març tornem a celebrar el Dia Internacional de la Dona i que aquest any anem camí de trencar tots els rècords de l’Estat pel que fa a assassinats de dones per violència masclista. 

Com deia, el puticlub de lolitas inflables ha causat sensació. Només cal veure les notícies que s’han publicat en els mitjans de comunicació, alguns dels quals s’han passat tots els codis deontològics de la professió periodística pel folre per utilitzar afirmacions que en un país civilitzat serien motiu de denúncia davant dels tribunals. Una de les frases que més estupefacta m’ha deixat és la que explica que les prostitutes de plàstic són tan reals que, fins i tot, tenen tres orificis com les dones de debò. Les avantatges no es queden aquí: les quatre adolescents de silicona són perfectes perquè mai tenen migranya ni mixelíns, mai estan cansades de bregar amb feina, casa i criatures; i sempre estan disposades a obeir les ordres de l’amo lubricat i fer realitat les seves fantasies sense cap queixa.

Per als que s’ho puguin pagar, el preu per una hora de sexe és de 120 euros –ara 80 perquè fan promoció d’inauguració- i el client no ha de tenir cap por a agafar malalties venèries perquè cada tros de plàstic és desinfectat després del seu ús. El polèmic servei ve del Japó, on el negoci de les fantasies sexuals amb noies menors d’edat està molt estès tot i ser tabú, i el contacte físic real molt mal vist. Les carícies, abraçades i petons són tan menyspreats per la reprimida i masclista societat nipona –per ser una mostra de debilitat i també d’occidentalització- que els acudits sobre el misteri que envolta la reproducció dels japonesos són els més populars. Per sort, nosaltres no tenim aquests problemes i ens toquem, barregem i amunteguem sense vergonya.

Reconec que el tema m’ha descol·locat bastant perquè no puc concebre tenir sexe amb un tros de plàstic per molts orificis que tingui, igual que no pus imaginar-me un contacte íntim amb una gallina o una ovella encara que hagin donat el consentiment. Tanmateix, fugint de prejudicis, he decidit fer una enquesta sobre el bordell en qüestió a amics i coneguts, i algunes respostes m’han sorprès. Deixant de banda l’anècdota que el visionari Manuel de Pedrolo ja parlava d’això en un conte del seu llibre Trajecte final, he trobat interessant el punt de vista d’alguns enquestats –tant homes com dones- que consideren millor pagar per tenir sexe amb una nina inflable que comprar els serveis d’una prostituta. Serà això la fi del lucratiu negoci del mercat de la carn de dona? Tinc els meus dubtes, però sí tinc clar que serà un bon reclam turístic.

És la dualitat d’aquesta ciutat imperfecta la que ens porta a fer veure que és  modern obrir un prostíbul de lumidolls de races diferents i noms suggerents, i alhora apuntar-nos a la vaga internacional de dones organitzada per commemorar el 8M. La iniciativa ens arriba de l’Argentina, on s’empresona la dona per donar el pit en públic, avortar o per fer topless a la platja. La vaga és la segona part de la multitudinària manifestació que es va fer a Buenos Aires l’octubre passat contra els últims casos de violència masclista i la idea s’ha estès com la pólvora perquè el terreny està prou abonat perquè sigui planetària. Si països tan dispars com Rússia i Estats Units comparteixen la mateixa visió de la dona com a objecte propietat de l’home, per què no fer una vaga mundial de dones?

La qüestió és que per molt que hi penso, no sóc capaç d’imaginar-me una vaga de dones més enllà d’algun acte de rebel·lió puntual. Per resoldre els meus dubtes, les organitzadores ens proposen un munt d’accions imaginatives que confirmen que el feminisme del segle XXI trepitja amb força i que tots els Donald Trump i Vladimir Putin del món són –o acabaran sent- anacronismes. Com podem protestar? Doncs aturant al migdia i durant mitja hora les tasques domèstiques, de producció i de cura; penjant pancartes als balcons i vestint de color negre i violeta; fent vaga de sexe o deixant la feixuga compra de la setmana per a un altre dia. La llista de suggeriments és llarga, però si no convenç queda l’opció més tradicional de la manifestació a les set de la tarda a la plaça Universitat.

Que hi ha molta moltes lluites per la igualtat a guanyar ho confirma l’esfereïdora dada que gairebé el 12% de les noies barcelonines entre 15 i 34 anys no fa servir cap mètode anticonceptiu i que els districtes de Ciutat Vella i Nou Barris encapçalen el rànquing d’embarassos d’adolescents. També repunten les malalties de transmissió sexual, sobretot sífilis i gonocòccia, i el 80% de les joves entre 14 i 30 anys desconeixen que l’avortament és lliure durant les primeres catorze setmana de gestió i és una prestació gratuïta i universal de la sanitat pública. Les dades, recollides per l’Ajuntament de Barcelona, són molt preocupants perquè confirmen que com a societat estem molt més endarrerits del que ens pensem i que això no s’arregla amb prostíbuls de nines de plàstic per molt suaus que siguin al tacte.