La notícia ha caigut com una bomba. A menys de deu mesos de les eleccions municipals, quan tots els consistoris compren voluntats i tapen boques repartint una pluja de milions d’euros en inversions, l’Ajuntament de Barcelona no només pot ser que no inverteixi ni un cèntim en nous projectes sinó que tampoc podrà fer els que ja tenia aparaulats per un error de càlcul en el pressupost del 2018-2019. Estem parlant d’una llarga llista d’obres, algunes pendents des de fa anys i altres més recents, però no per això menys importants, que afectarien tots els districtes. La tisorada, calculada segons l’oposició en més de 105 milions d’euros, no faria distincions i aturaria projectes de ciutat tan importants com la viabilitat del túnel de Glòries i la reforma de la Rambla, i de barri com escoles bressol, biblioteques i casals.

El fet, de confirmar-se, no és només gravíssim perquè el consistori barceloní sempre ha pressumit de tenir unes finances sanejades. Per a mí, el pitjor de tot plegat és la prepotència amb què el govern d’Ada Colau ha reaccionat davant de la notícia que ha destapat el grup municipal socialista amb gran habilitat. I és que no només l’ha negat reiteradament desqualificant de pas el seu exsoci de govern, sinó que ha estat incapaç d’aclarir els dubtes generats entre els ciutadans -molts d’ells votants de Bcomú- aportant informació fidedigna. Ara parla de “reprogramació” com si la paraulota fes menys mal i això em porta a pensar que el document de marres que el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello assegura que “no és definitiu i està desfasat”, no està tan desfasat ni és tan provisional.

Sorprenentment, en lloc de tallar la polèmica d’arrel amb noves dades actualitzades, han trigat cinc dies a respondre l’envit dels socialistes i ho han fet de la pitjor manera. I això em porta també a preguntar-me com és possible que entre la munió d’assessors que habiten tots els racons de Sant Jaume cantó mar no hi hagi ningú amb prou nocions en comunicació de crisi per reaccionar com cal i avisar-los de la cagada monumental. El grup socialista els ha marcat un gol a pocs mesos de les eleccions i l’equip de Colau s’ha quedat tan descol·locat que no sap cap a on tirar. Potser no s’esperava una traïció tan gran, però és el que passa quan convides algú a seure a la teva taula i després l’apunyales per l’esquena. La venjança és un plat que se serveix fred, sobretot en política, i el socialista Jaume Collboni no és precisament una ànima càndida.

El rum-rum de les retallades corria per la ciutat des de fa setmanes. A mi em va arribar la notícia el mes de juny passat, però no li vaig donar cap importància perquè em va semblar increïble. El govern municipal busca ara el responsable de la filtració entre el funcionariat amb carnet socialista -que és la majoria-, però crec que tindrà feina per esbrinar qui ha estat perquè era un secret a veus que els números no quadraven. L’informe confidencial s’ha comentat en moltes reunions amb presència de gent diversa i era qüestió de temps que acabés en mans de l’oposició àvida d’emocions fortes. Que el document publicat als mitjans de comunicació no és un invent dels socialistes ho confirma el fet que als districtes fa dies que s’han disparat les alarmes. Fa pocs mesos van rebre la consigna de posar en marxa tots els processos participatius pendents per activar els projectes amb l’objectiu de facilitar la remuntada electoral i ara s’hauran de menjar amb patates tota la feina feta i aguantar la pluja de crítiques de les entitats veïnals.

Segons algunes informacions periodístiques, l’error de càlcul afectaria també la despesa corrent del consistori, cosa que vol dir que totes les àrees de govern s’hauran d’apretar el cinturó. Fins i tot la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha demanat explicacions i que se celebrin sessions informatives a tots els districtes per analitzar el grau de compliment dels plans d’inversió municipals. “Venim d’un llarg periode de retallades i endarreriments d’inversions i la confirmació d’aquesta informció suposaria un greu incompliment dels compromisos amb la ciutat. Aquestes notícies se sostenen en informacions filtrades per l’oposició i desmentits indefinits per part de representants de l’equip de govern, cosa que genera confusió i incertesa”, ha criticat la federació veïnal en un comunicat.

De tots els errors que encadena últimament Ada Colau, crec que aquest és el més greu de tots fins al moment i no sé si la raó és la incompetència manifesta d’alguns regidors o la inexperiència política de tot un equip, cosa que lamento profundament. I passa en un moment en què el vot indecís a Barcelona, sobretot en els barris que van votar BComú fa quatre anys, assoleix un percentatge preocupant, tal com recull l’últim baròmetre semestral presentat fa poques setmanes pel consistori. I passa mentre l’alcaldessa està fent les Amèriques parlant de la gestió transformadora de les ciutats en una comissió de l’ONU on, per cert, hi faltava l’alcalde de Nova York perquè no ha considerat la trobada prou interessant com per suspendre les seves vacances.

No és d’estranyar, doncs, que l’oposició en bloc s’hagi conjurat per reprovar de nou el govern que dirigeix Colau a empentes i rodolons aprofitant l’últim ple abans de les vacances que es farà aquest divendres i que promet ser mogut. I en aquest context de desgavell polític i atacs de pànic, no és de rebut acusar el PSC de ser uns “irresponsables” per haver denunciat la presumpta tisorada que ens ve a sobre. Com tampoc no és de rebut dir que no es retalla res, sinó que es reprograma tot i quedar-se tan ample amb l’eufemisme. Espero que no els doni ara per demanar un crèdit als mateixos bancs que desnonen barcelonins per no poder pagar la hipoteca o el lloguer.