No és una espècie nova d’animal o de planta, però és l’espècie més protegida per l’Ajuntament de Barcelona. Cada any el consistori barceloní es gasta molts milions d’euros per construir-li més espai per a ella. Desenes de kilòmetres a la ciutat perquè pugui sentir-se l’amo.
Aquesta espècie no respecta el seu entorn. No respecta les voreres, no respecta els passos de vianants, no respecta els vianants, no respecta als vehicles motoritzats. No respecta ni senyals de trànsit ni semàfors. De fet, no respecta ni als de la seva pròpia espècie. Circula en contra direcció i pel carril bus. No té mesura de la velocitat en funció de l’entorn. Què vigilin els altres i s’apartin. I si no ho fan, els atropello.
No se’l pot retreure res mal fet. Si ho fas, t’insulta i t’amenaça.
No porta cap identificació i pot fugir amb tranquil·litat.
No ha hagut de passar cap prova per poder circular. De fet, ni tan sols ha rebut la formació mínima.
La trobem no tan sols als carrers. També al transport públic i dins dels edificis i botigues. Això es veritat, no contamina l’aire. Però pel contrari, contamina la convivència.
Molts barcelonins estem farts de l’actitud dels ciclistes i de les seves bicicletes. Tenen molts drets i cap obligació. Cal formar-los per poder circular, identificar-los per assumir les seves responsabilitats i ensenyar-los que el respecte pels altres és clau per tal que tots tinguem una ciutat millor.
Les espècies protegides són benvingudes a la nostra ciutat, sempre i quan respectin les regles del joc.
Algú que estima molt Barcelona ho havia de dir!!