A finals d’aquest mes començaran les obres a l’avinguda Meridiana entre les Glòries i el carrer Mallorca. Els treballs de maquillatge d’aquesta autopista urbana que en la seva totalitat travessa 13 barris i 4 districtes, i dibuixa una cicatriu de poc més de 7 quilòmetres, duraran quasi un any i suposaran una inversió d’11 milions d’euros. Serà el primer tram que es renovarà. La resta queda en l’aire. Entre les Glòries i Aragó la calçada tindrà dos carrils per sentit, un per a vehicles privats i un altre per a autobusos, i al mig es construirà una rambla per a vianants i bicicletes. Entre Aragó i València tindrà tres carrils per sentit i la rambla serà més estreta amb un carril bici bidireccional i voreres més amples. El tros entre València i Mallorca tindrà tres carrils d’entrada i quatre de sortida, i un espai verd central.

Com totes les reformes, la de la Meridiana tampoc està exempta de polèmica. La decisió del govern d’Ada Colau d’abordar per fi la seva transformació va generar fa un any unes expectatives que s’han anat diluint amb el pas del temps per culpa de la complexitat de l’empresa, ja que és una de les principals artèries d’entrada i sortida de Barcelona. Al principi, des dels barris es va entendre la disponibilitat del consistori a humanitzar aquesta via com una oportunitat d’or per desenvolupar un canvi de model en la mobilitat que prioritzés el transport públic, el medi ambient i la reconversió de la perillosa avinguda en una mena de carrer ample que cosís el territori. Lamentablement no ha estat així i ens haurem de conformar amb una nova operació d’alicatat.

Des del consistori s’ha assegurat que les obres de la Meridiana no provocaran greus afectacions de trànsit perquè començaran pel tram amb menys pas de vehicles. A més, com en altres reformes de la via pública, es faran coincidir amb el període estiuenc. Tanmateix, no és del tot cert que no perjudicarà ningú. De fet, afectarà tot un barri: El Clot. L’inici dels treballs en aquesta avinguda se suma a la tortura de les obres faraòniques de Glòries i coincideix també amb el tall al trànsit de Mallorca del juliol per construir un nou pou d’emergència de l’AVE a l’alçada d’Independència. I és que hi ha coses que és millor amagar i més quan entrem en temps de descompte electoral.

Des de l’Associació de Veïns de Clot-Camp de l’Arpa s’ha posat el crit al cel pel trasbals que tantes obres alhora provocaran en el veïnat i el comerç. Segons el responsable d’urbanisme de l’entitat veïnal, Miquel Catasús, les obres arriben en el pitjor moment i “provocaran un caos bestial” en un barri que encara no s’ha recuperat del trauma que va suposar la construcció del polèmic túnel ferroviari. Catasús parla concretament dels treballs que Adif ha començat a fer al xamfrà de Mallorca amb Independència i no lamenta només el moment triat per fer-los, sinó també la prepotència amb què ha actuat l’ens ferroviari obviant el barri i el districte, notificant el calendari d’obres gairebé en l’últim moment i rebutjant les modificacions presentades per l’entitat veïnal. Els comerciants més pròxims al punt per on s’introduirà la tuneladora vertical treuen foc pels queixals. Les tanques que delimiten el perímetre estan gairebé davant de les seves portes i obliguen els vianants a desviar-se, cosa que reverteix en una disminució de vendes que amenaça la seva supervivència.

I si tot això és molt greu perquè sembla que la gent no compta per a res per a les administracions, també ho és el fet que la futura sortida d’emergència de l’AVE amenaça un refugi antiaeri de la Guerra Civil que molts pocs veïns del barri coneixen. L’empresa Altiplà en va fer l’estudi topogràfic el mes de març passat per encàrrec d’ATICS, una entitat dedicada a la gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric de Catalunya. El refugi situat a la vora de la intersecció dels dos carrers té uns 20 metres de recorregut dels quals només els primers 7 tenen l’estructura típica d’un refugi acabat amb una escala d’accés i un sostre amb volta catalana. La resta de la construcció està ensorrada i és impossible determinar-ne l’extensió total.

La destrucció de patrimoni històric de la ciutat per obres és ja un clàssic a Barcelona. Sense sortir del barri, la Torre del Fang va estar a punt d’anar a terra per culpa del túnel de l’AVE amb el vistiplau del consistori, en aquell moment sota la batuta del socialista Jordi Hereu. I si al final es va salvar de la piqueta va ser gràcies a la mobilització veïnal. Adif la va convertir en un magatzem de maquinària i mals endreços i ara resta incomprensiblement abandonada com si el barri anés sobrat d’equipaments. Però tornant al tema de l’article –les obres de la Meridiana-, tota reforma per millorar la seguretat del vianant que l’ha de creuar cada dia i rebaixar una mica els elevats índex de contaminació serà benvinguda. Encara que sigui discreta.

El veïnat més antic del barri encara recordem els passos elevats -com el mastodòntic pont de la plaça del Doctor Serrat ple d’escales assassines quan plovia i amb una rampa només apta per a suïcides- i les desenes d’atropellaments –alguns d’ells mortals- provocats per l’excés de velocitat i l’afició a saltar-se els semàfors en vermell d’alguns conductors. Haver d’esperar-se a les illes del mig a que canviï el semàfor segueix sent molt perillós, igual que el delirant carril bici que es va dissenyar sense tenir en compte ni la seguretat del vianant ni la del ciclista. Com sempre, el cotxe continua sent el rei de la festa a l’avinguda Meridiana.