La perspectiva de convertir-nos en californians gràcies al nou Reglament de Participació de l’Ajuntament de Barcelona és molt satisfactòria però seguirem essent barcelonins i subjectes a la legislació vigent. O sigui, votarem més que mai però decidirem com sempre, un cop cada quatre anys, quan toquin eleccions municipals.

Les consultes no vinculants són un succedani del govern participat per tots però seran un exercici ciutadà de valor cívic i democràtic, un incentiu per fomentar l’interès per la política local. La clàssica festa de la democràcia que serà convenientment glossada per les autoritats locals. I també una ajuda pel govern municipal en minoria per obtenir suports populars i poder pressionar a l’oposició amb propostes de difícil viabilitat al ple.

I tot i així, la proposta d’instaurar una multiconsulta anual cada mes de maig, sempre que no coincideixi amb la celebració de les eleccions municipals, és una idea molt respectable. Caldrà esperar una mica per saber-ne els detalls, especialment quin serà el mètode de selecció de les propostes populars que podran ser sotmeses a consulta i com s’aconseguirà que els grups municipals es comprometin a acceptar, o com a mínim a estudiar, uns resultats no vinculants per definició. I quin serà el mínim de participació exigit per a la seva consideració.

No podem oblidar l’experiència de la consulta de la Diagonal, celebrada l’any 2010. Casi el 80% dels participants varen rebutjar el pas del tramvia i encara que només hi va participar un 12,7% dels barcelonins, actualment, l’equip de govern, d’acord amb la Generalitat, segueix insistint i estudiant una variant del projecte derrotat en aquell referèndum popular.

Segurament el recorregut natural per enllaçar les dues línies actuals del tramvia sigui per la Diagonal, però aquesta suposició no invalida el resultat i converteix la gestió posterior d'aquell referèdum en un precedent poc galdós per donar credibilitat a les futures multiconsultes.

Tot allò que no obliga formalment cau en el àmbit de la bona voluntat. Els governs tenen una tendència natural a defugir compromisos complementaris a les seves obligacions legals i fins tot a donar llargues a aquestes, sempre que poden; són molt gelosos de les seves competències i de l’autoritat que els atorga l’elecció democràtica. El seu gran fiscalitzador és la memòria dels ciutadans. La consulta de la Diagonal va ser un monumental error polític, però no totes les conseqüències varen ser negatives: va quedar demostrat que els errors dels governants tenen un preu electoral.