No sé què deu tenir el poder que fa que, sigui quina sigui la ideologia, tots els governs acaben pecant del mateix. La mania de governar per al poble però sense el poble ve d’antic. S’anomena despotisme il·lustrat i se suposava que amb la consolidació de la democràcia i amb els mecanismes de control sobre la cosa pública aquest règim s’extingiria per obsolet. Tanmateix, fa uns dies es va acusar l’equip d’Ada Colau de governar sense escoltar i el que més va sorprendre és que no ho digués l’oposició, sinó algunes de les entitats ciutadanes que el 2015 li van donar el seu vot pensant que la mediàtica portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) representava una nova forma de fer política que posaria fi a dècades de despotisme municipal.

Els durs retrets van ressonar a la sala d’actes de l’Institut Nàutic de Barcelona durant un debat sobre el futur model de front litoral que, naturalment, inclou la sempre polèmica relació de la ciutat amb el totpoderós Port de Barcelona. Aprofitant que fa poc més d’un mes es va fer públic un acord per reordenar els espais portuaris i allunyar els creuers del centre, els representants de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire i de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) no es van mossegar la llengua a l’hora de retreure a BComú haver negociat amb Sixte Cambra un acord ignorant una de les parts més afectades per la gestió del port: el veïnat dels barris marítims.

Des de l’ABTS, l’arquitecte i activista de Ciutat Vella, Horacio Espeche, va lamentar la “deriva perillosa” dels comuns i va dir que encara no ha acabat la legislatura i l’alcaldessa ja ha fet seus els “antics vicis” dels predecessors en el càrrec com ara negociar d’amagat, comunicar l’acord ja tancat a través dels mitjans de comunicació i convidar la part afectada a presentar al·legacions. Un exemple d’això també el tenim amb la futura remodelació de l’espai del Camp Nou, molt qüestionada entre les associacions veïnals de Les Corts, que no li perdonen a la regidora Janet Sanz la mala jugada. Però avui toca escriure del Port-Ciutat, un projecte que no resol els problemes sinó que els ajorna per a pròximes legislatures –com la franquícia del museu Hermitage- o els trasllada de lloc com els creuers.

A Espeche s’hi va afegir Dani Pardo –també de l’ABTS-, qui es va centrar a analitzar l’acord. Un dels punts que més publicitat ha tingut és precisament la reordenació del desgavell de terminals per a creuers. Segons Pardo, el govern Colau ens “ha venut una moto” perquè algunes de les terminals de creuers actuals que s’eliminaran en realitat no han funcionat mai com a tals. “Sobre el trànsit de creuers dubtem que s’hagi guanyat res. Al Port li va millor dues terminals molt més grans que tres sense cap ús”, va remarcar. Vull destacar el fet que aquesta era la primera vegada que es debatia públicament sobre l’acord i que el tècnic responsable de la criatura, el director de l’Oficina del Pla Estratègic del Delta del Llobregat, Marc Garcia; n’explicava els detalls. Tot i això, la premsa va optar per ignorar l’acte malgrat la seva rellevància.

Tornant al tema que dóna peu a aquest article, Pardo va remarcar que “la participació ciutadana ha estat pràcticament nul·la” i va passar a relatar el doble joc protagonitzat per la regidora d’urbanisme. I és que poc després de la protesta organitzada el passat 24 d’octubre davant del World Trade Center on es trobava reunit el consell d’administració de l’Autoritat Portuària per aprovar inicialment la licitació de l’ampliació del Moll Adossat, Janet Sanz va convocar les entitats a una reunió per explicitar el seu suport. La trobada es va fer en paral·lel a les converses discretes que l’Ajuntament mantenia amb el Port. “Poc després ens van trucar per explicar-nos l’acord a corre-cuita”, va remarcar. En el cas d’algunes entitats, l’anunci es va fer via telefònica una estona abans de la roda de premsa.

Des de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, Maria Garcia va recordar la contaminació que generen els creuers i el model insostenible de massificació turística que fomenten, i va exigir a Colau una rectificació urgent de l’acord. “No hi ha res de nou. És el mateix model de sempre”, va recalcar. Un model que a parer dels participants en l’acte segueix beneficiant el Port davant de la ciutat en el control i privatització del front litoral. La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, anava encaixant les crítiques esportivament, tot i que es veia d’una hora lluny que estava incòmoda defensant un acord que bona part del barri que la va veure créixer com a activista –la Barceloneta- rebutja.

Queda poc més d’un any per a les eleccions municipals i l’erosió del govern en minoria de Colau és indiscutible. Tanmateix, tot i que tothom veu clar que aquest últim any serà el més difícil per a BComú, avançar esdeveniments és agosarat. L’escenari polític ha canviat molt en tres anys per la distorsió que comporta el debat nacional i ningú pot assegurar que aquesta dinàmica no continuarà. Tanmateix, la crítica que des de les entitats veïnals s’està fent a l’equip d’Ada Colau ha començat a generar inquietud entre els comuns i els seus socis podemites. L’acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per fer una ordenança de terrasses al marge del veïnat, la campanya institucional per recuperar la marca Barcelona i el maquillatge de la polèmica ordenança de civisme han aixecat molta polseguera.

Potser sigui aquesta la raó per la qual l’alcaldessa de Barcelona ha tornat a prendre el timó després de mesos en un segon pla en benefici de Gerardo Pisarello i Janet Sanz. Haurem d’esperar una mica més per comprovar si la marca electoral Ada Colau conserva el pedigrí inicial malgrat totes les seves contradiccions. La lluita per Barcelona serà molt dura, però a BComú encara li queda més d’un any per visibilitzar la bona feina feta a nivell social i per fer-se perdonar els seus tics de vella política.