Deia dimarts passat Gala Pin a través de Twitter que “hi ha dies en què estar aquí dins perd sentit”. La regidora de Ciutat Vella parlava del ple municipal on la falta de suport va finiquitar dos dels projectes estrella del govern Colau: la connexió dels tramvies per la Diagonal i la multiconsulta ciutadana. Trobo que es rendeix ràpid la regidora bregada en mil batalles com a activista i no ho hauria de fer perquè una ha de saber guanyar, però sobretot ha de saber perdre. La política sempre ha estat un joc sinuós d’equilibris, interessos partidistes, traïcions i canvis d’última hora. I en el cas de la política barcelonina, la impossibilitat d’arribar a acords amb els grups de l’oposició –tret d’algun miracle puntual- és evident perquè la cursa electoral fa temps que ha començat i Ada Colau és l’objectiu comú a abatre.

El plenari d’aquesta setmana, celebrat per compensar el que es va desconvocar a mitja sessió a finals de març per l’estat de xoc del grup republicà, era el segon acte d’una derrota anunciada i BComú ho sabia. El rebuig al projecte d’unió dels tramvies estava cantat tal com havia avisat Alfred Bosch del dret i del revés, i si no es va produir el 23 de març passat va ser perquè l’alcaldessa va retirar el punt de l’ordre del dia pocs minuts abans de suspendre definitivament el debat. Tot i això, l’intercanvi de retrets i atacs personals entre govern i oposició, sobretot amb ERC, ha estat molt desagradable i tanca qualsevol porta a futures enteses. Així que cremats els ponts amb socialistes i republicans, a una emprenyada Colau només li queda fer veure que governa fins a les eleccions del 2019.

A destacar la contundència de la regidora d’Urbanisme. No per cridar més tens més raó, però sembla ser que a Janet Sanz no li va gaire la diplomàcia, més necessària que mai quan es governa en minoria, i li poden més les presses per apuntar-se medalles. Potser esgotada –i amb raó- per la impossibilitat de treure l’aigua clara amb el sinuós líder republicà, que ja es veu com a alcalde de Barcelona abans d’haver guanyat, Sanz ha acusat Esquerra de bloquejar el projecte per partidisme i ha considerat que el “no” de Bosch l’invalida com a candidat. Paraules dures que han estat contestades no per l’interpel·lat, sinó pel seu número dos amb la intenció de menystenir la regidora. Jordi Coronas ha reclamat el que ja sabem: un conveni que asseguri la gestió pública del tramvia, ara en mans d’empreses del sector negocis de l’antiga CDC.

Probablement, BComú utilitzarà el victimisme fins a les eleccions i durant la campanya per convèncer el seu electorat més decebut que la culpa de tants fracassos la té l’oposició, que no ha parat de fer la guitza per paralitzar l’acció de govern des del primer dia. En el cas del tramvia són molts els que troben inexplicable tants canvis d’última hora per aprovar a corre-cuita un projecte tan important i, sobretot, tanta pressió a l’oposició quan, encara que no ens agradi i les seves raons ens desconcertin, és lliure de donar suport o de votar en contra de les iniciatives de l’adversari polític. Els barcelonins seguirem patint problemes de mobilitat, això segur, però els calaixos dels despatxos municipals estan plens de bons projectes esperant temps millors i majories suficients. De fet, l’alcaldessa ja ha reconegut que el tramvia s’haurà d’esperar a la pròxima legislatura. I tampoc s’ha acabat el món.

L’altra derrota cantada ha estat la multiconsulta, símbol de l’aposta dels comuns per donar la veu a la ciutadania quan els convé, perquè tampoc s’ha comptat gaire amb el parer dels barcelonins a l’hora de pactar l’Espai Barça amb el club blaugrana, l’ordenança de terrasses amb el Gremi de Restauració i l’acord sobre els creuers amb el Port de Barcelona. Ironies a banda, el rebuig a la municipalització de l’aigua i al canvi de nom de la plaça Antonio López pel d’Idrissa Diallo –les dues úniques iniciatives que van passar el sedàs del polèmic reglament de participació aprovat l’octubre passat- ha caigut com una gerra d’aigua freda entre les entitats que tant han treballat des del novembre passat recollint firmes sota les pedres.

Tanmateix, que la celebració aquest mes de maig de la multiconsulta ciutadana perillava també era un secret a veus. Els nombrosos recursos interposats per Agbar i a la paralització del concurs per contractar la logística de la votació feien imaginar el pitjor, però si els somiatruites comuns tenen alguna virtut, aquesta és la rebequeria. Abans del ple retiraven les preguntes sobre l’ús del solar ubicat al costat de l’hotel de Núñez i Navarro del Rec Comtal i sobre l’increment del nombre d’habitatges al 22@, però mantenien les altres dues confiant en un miracle. Al final, la punyalada no els ha vingut d’ERC –que ha recolzat les dues propostes- sinó de la CUP, sempre tan imprevisible però incomprensiblement estimada per una part de BComú.

Estem a un any de les eleccions i només sabem que la unió dels tramvies s’ha ajornat i que en el cas de la multiconsulta, la pilota és a la teulada de les entitats, que ara estudien recórrer la votació perquè troben que el rebuig ha estat polític i no tècnic. Mentrestant, una solitària Colau seguirà fent equilibris i l’oposició mans i mànigues per fer-la caure. L’alcaldessa ha anunciat que es presentarà a la reelecció perquè està convençuda que els seus electors la tornaran a votar, tal com va comprovar en el debat que es va fer dissabte passat en el marc de l’assemblea de la Favb. I no és només perquè els pugui convèncer que no ha estat culpa seva si no ha pogut desplegar el seu programa, tal com va dir a les associacions de veïns quan li van criticar la gestió. Es també perquè, ara per ara, no hi ha cap alternativa amb prou força capaç de fer-li ombra.