Desenes d’operaris municipals de la neteja s’estan aplicant a fons aquests dies per intentar deixar la Rambla com era abans de l’atemptat del fatídic dijous 17 d’agost. Ja no queda rastre de l’altar erigit en memòria de les víctimes i dels ferits per part de la ciutadania commocionada al Pla de l’Os més enllà d’alguna taca de cera, tot i que qui necessiti demostrar el seu dolor ho podrà fer a la cruïlla amb el carrer Pelai on va començar tot. Des del consistori s’ha justificat la neteja exprés perquè el passeig més icònic de Barcelona “ha de recuperar la seva vida”. El xou ha de continuar com cantava el gran Freddie Mercury perquè el comerç necessita tornar a fer caixa tot i que a mi em resulta desconcertant trepitjar el mosaic de Miró i comprovar que la vida continua com si res hagués passat.

Pocs dies després de l’atropellament massiu i abans de les detencions i mort dels culpables ja va sortir algú dient que l’atemptat no havia tingut repercussions negatives en la indústria turística en un intent de tranquil·litzar-nos. Barcelona no només continua sent una ciutat imant del turisme internacional, sinó que ara potser se li afegirà un nou target turístic: aquell que visita llocs on han passat desgràcies i que popularment es coneix com a turisme negre. Fins i tot el morbo dona beneficis com bé saben els guies cambodjans que il·lustren amb tota mena de detall les atrocitats dels camps de reeducació de Pol Pot per a gaudi dels viatgers sàdics. Si algú ha perdut realment amb aquesta canallada són els morts, els ferits i les seves famílies. També els quioscos de la Rambla amb la mercaderia destrossada i els treballadors en estat de xoc.

El fet que la majoria dels atropellats fossin turistes que van tenir la mala sort de ser en el lloc equivocat en el moment menys oportú hauria de suposar un punt d’inflexió per a l’estratègia del moviment veïnal que s’ha mobilitzat per denunciar els efectes del turisme massiu començant per l’expulsió dels barcelonins dels barris més cèntrics. Després del 17-A el silenci ha estat total per respecte a les víctimes i perquè tothom qui pot ha fugit de la canícula com si ho fes de la pesta. A més, al marge dels intents de manipulació política, els barcelonins han tornat a donar exemple al món al manifestar-se contra el terrorisme sense fer distincions entre autòctons i forasters. Ara bé, amb el retorn a la normalitat que imposa el mes de setembre crec que seria interessant fer un replantejament del discurs.

Després de les manifestacions del 28 de gener i del 10 de juny passat contra els efectes perjudicials de la indústria turística en forma d’invasió de l’espai públic i lloguers pels núvols, i de la més que guanyada a pols pausa estival, aquest mes es tornarà a posar en marxa l’engranatge reivindicatiu amb noves accions. Tot i això, és imprescindible una amplitud de mires perquè qualsevol nou intent de demonitzar els turistes, sigui en forma de pintades exigint que marxin perquè ens fan nosa o en forma de declaracions desafortunades de portaveus que no representen ningú, només servirà per alimentar la falsa acusació de turismefòbia dels barcelonins atiada per alguna premsa i alguns lobbies que tenen com a únic objectiu abatre el govern en minoria d’Ada Colau cada dia més desorientat.

Una cosa bona, si és que n’hi ha alguna, és que per fi s’han sentit veus autoritzades suggerint la possibilitat de pacificar algunes zones de la ciutat amb un gran volum de persones, majoritàriament turistes. No només s’ha parlat de tancar l’accés al trànsit a la zona de la Rambla sinó també fer-ho en altres punts negres de la ciutat com és el cas dels voltants del temple de la Sagrada Família. En aquests casos, la proposta té com a objectiu evitar que un psicòpata torni a atropellar innocents en nom d’un fals déu, però també té un efecte que va més enllà perquè afavoriria la mobilitat dels veïns més directament afectats per la concentració de milions de persones en un espai tan petit. Cal recordar que als carrers de l’entorn del temple de Gaudí han mort uns quants vianants atropellats en aquest cas per autocars de turistes.

A propòsit de l’atemptat el regidor republicà Alfred Bosch exposava fa uns dies un decàleg de raons per pacificar la Rambla i tornar-la a convertir en “el millor passeig del món”. A banda de la necessària complicitat política i del consens amb tots els sectors implicats per aconseguir-ho, Bosch sostenia en el seu argumentari la necessitat de pacificar la Rambla “limitant tant com sigui possible l’afluència de vehicles” i recordava que els carrers Ferran, Escudellers, Portal de l’Àngel o Portaferrisa estan pacificats i suporten una pressió turística més baixa tot. Plantejava el president del grup municipal republicà la mesura com a punt de partida per construir un nou model turístic “de qualitat” que defugi el turisme de masses alhora que demanava altura de mires i valentia amb l’urbanisme.

El que Bosch demana fa temps que també ho demanen les associacions de veïns, però puntualitzant que l’espai alliberat ha de ser per al vianant, no per a les terrasses dels bars. Aquest dimarts 5 de setembre el barri de Sagrada Família celebrarà una assemblea per aprovar noves accions reivindicatives per evitar que la zona es converteixi en un parc temàtic que culminarien amb una manifestació cap a mitjans d’octubre. L’entitat està molt preocupada “pel creixement imparable de la massificació turística” i afegeix que “no podem permetre que institucions com la Junta del Temple condicionin la nostra convivència, incrementant desmesuradament el nombre d’entrades i col·lapsant el barri”. La convocatòria es va fer el juliol passat, però el seu missatge és tan clar com vàlid: “El Temple ens ofega. Turisme sí, massificació turística no”.