El pròxim 14 de maig més de 31.000 persones arribaran al Port de Barcelona a bord de cinc creuers. El més petit d’ells, el Mein Schiff 1, no arriba als 2.000 passatgers. Els altres quatre – Norwegian Jade, Freedom of the Seas, Norwegian Epic i Majestic Princess- oscil·len entre els 5.284 i els 8.326 ocupants. Tot i que durant el mes d’abril Barcelona ha tingut pics que superaven els 20.000 creuristes, es pot dir que oficialment la temporada comença al maig i que a partir d’ara l’arribada de turistes per mar s’anirà incrementant fins assolir xifres delirants durant el mes d’agost. Segons les previsions del Port de Barcelona per al 2017, entre el divendres 11 i el diumenge 13 d’agost es trobaran a la ciutat més de 55.600 creueristes.

Tot i que les xifres espanten, els barcelonins hem d’estar contents. Aquest any el creuer més gran del món, el Harmony of the Seas, amb capacitat per a 10.800 persones entre passatgers i tripulació, ha optat per altres destinacions i l’empresa naviliera Royal Caribbean l’ha substituït pel Freedom of the Seas, una mica més petit. El Port de Barcelona vol arribar als 3 milions de creueristes i presumeix de ser el primer port de creuers d’Europa i el quart del món. A més, justifica la seva aposta per aquest lucratiu negoci amb un estudi que situa en més de 790 milions d’euros l’impacte econòmic que l’activitat té en la ciutat. Cal dir, però, que l’estudi el va pagar el mateix port i Turisme de Barcelona, i ja sabem que les xifres oficials no sempre són les reals.

Un dels que amb més vehemència ha defensat l’arribada de creuers ha estat CiU, i no només per les seves connexions ideològiques amb el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, detingut a principis del febrer passat juntament amb Antoni Vives en una operació contra el presumpte finançament il·legal de CDC. El govern de Xavier Trias es va passar quatre anys parlant dels grans beneficis que la invasió de creueristes vermells com a gambes i abillats amb xancletes, samarreta imperi i calça curta tindria per al comerç i, per extensió, per a la imatge internacional de la ciutat com a destinació turística de qualitat. Tanmateix, al marge del discurs oficial, altres veus asseguren que molts d’ells no baixen a terra i els que ho fan es gasten uns 53 euros diaris de mitjana.

Interpel·lada un dia sobre la qüestió dels creuers i el creixent malestar veïnal dels barris més afectats per la nova invasió, l’aleshores regidora d’economia, Sònia Recasens, el va menystenir, però va admetre que el principal retorn amb què treballava el consistori era que després d’haver visitat durant unes hores Barcelona –Barri Gòtic, Sagrada Família, Passeig de Gràcia, Park Güell i Museu del Barça són els llocs triats per fer un petit tour- confiaven que els creueristes tornarien a la ciutat més endavant per visitar-la amb més calma. Parlar del turisme de creuers de forma asèptica, obviant les lleis de la física més elementals i ignorant els seus efectes negatius ha esdevingut un clàssic entre els nostres governants que cal contrarestar.

Cada vegada són més les veus que denuncien el costat fosc dels creuers: evasió d’impostos, contaminació, explotació dels treballadors i invasió de l’espai públic. Entre les empreses navilieres és habitual registrar els vaixells en paradisos fiscals i utilitzar banderes de conveniència per saltar-se normatives ambientals i laborals incòmodes. I si parlem en termes de contaminació, cal remarcar que aquestes ciutats flotants consumeixen un fuel 100 cops més tòxic que el combustible dièsel d’automòbils amb 3.500 vegades més de contingut de sofre. Aquest fuel està prohibit a terra, però autoritzat en el cas del transport marítim perquè les normatives no són tan estrictes. L’impacte sobre el medi ambient no es queda a alta mar perquè quan arriben a port els motors segueixen funcionant incrementant els nivells de contaminació atmosfèrica de les ciutats.

S’ha parlat molt de les repercussions ambientals i de la pirateria financera que envolta el món dels creuers, però no tant sobre les espantoses condicions d’explotació laboral de les tripulacions. Segons un reportatge de la cadena Univisión, la majoria dels treballadors que treballen per a empreses navilieres nord-americanes provenen de països en vies de desenvolupament i les seves condicions de treball estan subordinades a la llei del país de bandera com ara Panamà o les Bahames. La majoria firmen contractes de nou mesos amb jornades setmanals de més de 70 hores sense dies de descans ni dret a baixa per malaltia, i les seves condicions de vida dalt del vaixell no tenen res a veure amb el luxe que s’ofereix als passatgers.

Barcelona s’ha conjurat contra la invasió dels creuers emmirallant-se en Venècia. Els venecians que resisteixen a la gentrificació porten anys protestant per la irrupció d’aquests monstres a la llacuna i lideren la lluita contra el turisme desbocat. L’última proposta és posar en marxa un sistema que comptarà persones per limitar l’accés dels turistes. Els aparells es col·locaran en llocs estratègics a l’entrada de la ciutat i en els molls de desembarcament dels creuers amb l’objectiu d’evitar que es repeteixi el col·lapse viscut aquesta Setmana Santa, quan es van comptabilitzar més de 300.000 visitants en dos dies. Al crit de “primer els venecians, després els turistes” s’estan aplicant iniciatives que planten cara al capitalisme del tot s’ho val. Una d’elles és reservar línies de transport públic per als residents. Una altra gran idea veneciana que els barcelonins hauríem de copiar.