Federico Jiménez Losantos ha acusat Rajoy de tenir una escombraria de govern i a la classe política de ser 'una panda' de covards per no demostrar que hi ha avions per bombardejar Barcelona, a compte de l'existència a Catalunya d'un president independentista. A hores d'ara no hi ha notícies de cap moviment de la Fiscalia per investigar si tal afirmació és susceptible d'encarnar un delicte d'odi. Per moltes vegades que s'escolti, no hi ha per on captar la possible ironia, ni el caràcter bromista del subjecte parlant, ni la paràbola; és difícil veure-hi altra cosa que una incitació a l'ús de la violència oficial, o sigui les forces armades, contra els que vivim a la capital de Catalunya, candidats a ser víctimes d'aquesta irracional solució definitiva del conflicte polític existent.
Per prudència, en les coses de la guerra, de les identitats i la convivència semblaria aconsellable fer-ne la mínima broma possible, perquè el sentit de l'humor de la gent no és equiparable, ni es pot estandarditzar el grau de tolerància requerida per suportar aquest tipus de referències o similars sobre bèsties i races polítiques a extingir, siguin firmades per un periodista anomenat Losantos o per qui sigui, encara que es digui Quim Torra. I menys encara referint-se a accions bèl·liques de les quals hi ha precedents, com bombardejar Barcelona. En què hauria de estar pensant el famós personatge d'idees macabres quan deia el que deia? Pot ser que la Constitució amb bales s'entén millor?
Justament ahir era a Barcelona José Julio Rodríguez, general de l'Aire a la reserva, per presentar el seu llibre 'Mi patria és la gente'. L'ex cap de l'estat major de la defensa, avui conegut com el general de Podemos, proposa la modificació de l'article 8.1 de la Constitució, el que atorga a les forces armades "la missió de garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional" per impedir que ningú pogués interpretar mai que aquesta missió es pot posar en marxa per iniciativa autònoma dels militars. Per deixar clar, en definitiva, que el poder civil està per damunt del militar, com diu l'article 97 de la mateixa carta magna.
Aquesta imprecisió constitucional en les funcions dels exèrcits, que Julio 'el rojo' atribueix a l'ombra del franquisme en el moment de redactar la Constitució (els militars havien disposat fins aleshores d'un ministeri per cada un dels tres exercits!), podria permetre a gent amb galons i estrelles pensar en la possibilitat d'una mena de 155 per la via militar; de fet, amb ocasió de l'aprovació de l'Estatut hi va haver qui ho va explicitar en les sales d'oficials. Quan Losantos galleja amb avions i bombardejos no és una broma de mal gust, és una hipòtesi de treball, tanmateix desgavellada per la immensa majoria de la humanitat espanyola però no pas pels desgavellats.
Les cròniques històriques del dia de l'entrada de l'exèrcit franquista a Barcelona, conten que un dels generals, desplaçat fins dalt de Collserola per tenir una visió panoràmica de la ciutat ocupada, va expressar al seu seguici l'horror de comprovar com havia crescut la capital catalana, la grandària del seu port i els milers de xemeneies que revelaven la seva potència industrial. "Com hem pogut permetre que arribessin fins aquí!", va exclamar aquell general. Els havia passat per alt per alt bombardejar-la cada cinquanta anys, com diuen que havia recomanat el general Espartero. Losantos no tenia edat per estar a l'aguait.