El 22@ ha estat un èxit. Això no vol dir que tingui el futur assegurat. Actualment, està en fase de revisió, coincidint amb els 18 anys de la seva creació i naturalment, com tot el que es mou a Barcelona, la perspectiva del debat està dominada per l’òptica de la crisi de l’habitatge social i la bombolla immobiliària, dues qüestions essencials per a la ciutat. Tanmateix, pensar que el 22@ és la solució a aquestes dues urgències podria ser perillós pel mateix concepte del districte tecnològic.

El planejament urbanístic vigent d’aquesta àrea preveu la construcció de 5.000 habitatges, tants com els existents al néixer el projecte, dels que només s’han fet la meitat en tots aquests anys. Hi ha doncs una notable bossa de pisos pendent d’aixecar encara abans no s’esgoti la planificació. Tanmateix, aquesta previsió no sembla suficient per a determinats sectors del Poblenou que son partidaris d’una homologació urbana d’aquest territori de característiques especifiques.

Hi ha un risc innegable en augmentar la capacitat de sòl per a habitatge en el 22@ perquè li podria fer perdre el seu caràcter d’ubicació de referència per a empreses de tecnologia i innovació; a més, sembla una contingència innecessària, atesa la proximitat de la zona de l’estació de la Sagrera, immensa àrea urbana a desenvolupar. És veritat que tot el que ha de néixer al voltant de la gran estació no és per a demà; tampoc ho serà tot el que es pugui redibuixar al 22@ doncs caldrà un canvi de planejament. A cap dels dos llocs hi ha un tresor immobiliàri per fer front a l’emergència habitacional de Barcelona de forma immediata.

Paga la pena intentar incrementar el percentatge d’habitatge en una àrea perfectament definida com a motor de projecció econòmica i internacional de Barcelona, arriscant una pèrdua del seu valor estratègic? Un nombrós grup d’arquitectes, advocats, economistes, molts d’ells coneixedors de la gènesi i el desenvolupament del 22@ creuen que no, i així ho han fet saber al govern municipal. Aquests professionals més aviat son partidaris d’incardinar el projecte econòmic i empresarial inicial amb d’altres objectius municipals que no siguin estrictament o exclusivament residencial, com ara la sostenibilitat, l’economia col·laborativa, les empreses emergents o el desenvolupament d’un nou model energètic metropolità.

Barcelona ha demostrat amb l’experiència del 22@ que és perfectament possible disposar d’un silicon valley de caràcter metropolità a l’interior d’una vella ciutat, l’acollida de la iniciativa per part de les empreses interpel·lades i els beneficis econòmics i urbans obtinguts ho certifiquen. Diluir aquesta oferta en comptes de reforçar-la amb nous clústers i innovació social acabarà per donar la raó als qui defensaven i defensen l’alternativa del silicon vallès.

Si quieres leer más noticias como esta y estar informado de la actualidad de Barcelona, descárgate nuestra app para iOS y Android.