La suposada turismefòbia que hem desenvolupat alguns barcelonins de cop i volta coincidint amb l’arribada d’aquest estiu tan enganxós no és producte d’una insolació. Només ha faltat ara el baròmetre semestral que situa el turisme com a primera preocupació dels ciutadans per donar més carnassa a aquells que consideren intolerable que gosem criticar la mare dels ous. La manipulació del llenguatge per convertir les víctimes –o en aquest cas, els afectats- en botxins és tan criticable com les veus que ens recorden que l’actual govern municipal està manipulant les nostres ments infantils per portar l’aigua al seu molí.

El discurs esbiaixat que amaga el perjudici que genera la indústria turística també busca manipular l’opinió pública. A banda de la qüestionable creació de riquesa –si definim com a tal la creació d’ocupació temporal i precària-, la concentració de milers de persones en un espai tan reduït té un impacte brutal que cal controlar perquè el mercat, lluny d’autoregular-se, té una voracitat infinita. I això no només s’ho planteja Barcelona. Altres ciutats com Sant Sebastià, Venècia i Florència també estan prenent mesures similars. Criticar el capitalisme és anatema encara que converteixi la ciutat en un lloc inhabitable. Mentre la invasió no arribi a Pedralbes, podem estar tranquils.

La indústria turística és depredadora. Ha arrasat el litoral mediterrani saltant-se lleis i comprant voluntats polítiques, i en el cas de Barcelona està provocant greus problemes de convivència, destrueix l’activitat econòmica tradicional i centrifuga els veïns més pobres dels barris més cèntrics. En aquest escenari, l’administració té l’obligació d’intervenir-hi per protegir l’interès públic davant de la llei de l’oferta i la demanda, que ho tritura tot. I si ara estem com estem és precisament perquè els anteriors governs municipals no només han ignorat el veïnat a l’hora de construir la ciutat, sinó que han practicat un despotisme il·lustrat impropi de societats democràtiques.

Un exemple d’aquesta manera de governar per als veïns però sense els veïns -que s’arrossega des del franquisme i s’actualitza amb els Jocs Olímpics- el tenim amb l’hotel que la constructora Núñez i Navarro ha aixecat al carrer del Rec Comtal. El projecte se sustenta sobre la sospita d’una presumpta connivència entre el poder públic i el lobby del totxo. La notícia que el fiscal ha trobat irregularitats administratives rellevants en l’aprovació del pla urbanístic que va donar llum verda a l’operació immobiliària ha passat desapercebuda, però demostra una peculiar manera de fer les coses. Sosté el fiscal que  ha hagut una “omissió per part d’algun responsable municipal” a l’hora d’exigir el compliment de la normativa sobre la integració de l’edifici mastodòntic en l’entorn del Casc Antic i també apunta a una “interpretació discutible del pla en relació al traçat i conservació del tram del Rec Comtal”.

Tot i no veure indicis penals suficients que puguin suposar un delicte de prevaricació, el fiscal sí que considera que la infracció d’un seguit de preceptes implica que l’aprovació del pla urbanístic en qüestió presenti “vicis de nul·litat de ple dret”. Ara, la pilota està sobre la teulada del districte de Ciutat Vella i de la regidoria d’Urbanisme, que són els qui hauran de valorar si aproven definitivament el pla o l’aturen. El cas és que amb l’hotel de set plantes a punt de caramel, serà difícil que el consistori paralitzi el projecte perquè s’enfronta a un llarg camí de contenciosos amb una amenaça real d’acabar pagant una milionada a Núñez i Navarro en concepte d’indemnització. Construir la ciutat a cop de fets consumats és un error que es paga molt car.

La indústria del turisme que tant defensen alguns interessadament no és ni asèptica ni inofensiva. A casa nostra es nodreix d’intercanvi de favors, de tractes de privilegi, d’especulació i de pràctiques il·legals com el mobbing i les amenaces físiques i verbals. També deixa una empremta inesborrable en el nostre delicat ecosistema i s’aprofita de la situació de guerra i inestabilitat política en altres parts del planeta. No ho dic només jo. Un informe realitzat pel BBVA sobre tensió geopolítica i turisme estranger alerta del risc que l’economia catalana, i també la barcelonina, sigui incapaç de “fidelitzar” els turistes que ha robat a altres zones en conflicte. Segons l’estudi, el 50% de l’increment de les pernoctacions de turistes a Barcelona entre els anys 2010 i 2016 “és el resultat directe dels conflictes en països competidors”.

Abans he esmentat algunes ciutats que també estudien com controlar l’allau turística. Venècia reserva part del transport públic als veïns mentre mira de limitar l’accés del turisme a la zona més monumental i Florència espanta a cops de mànega els visitants que s’asseuen al carrer a menjar un tros de pizza al taglio. L’última a afegir-se a la llista de ciutats suposadament turismofòbiques és Sant Sebastià. És arribar l’estiu i disparar-se els embussos de trànsit. Per això, el consistori instal·larà un sistema de càmeres per desviar cap a la perifèria els cotxes dels visitants. Els dies més crítics són els ennuvolats perquè l’increment de turisme de la resta de Guipúscoa i del sud de França es dispara. Pel que sembla la fòbia al turista s’estén com una plaga.