Un bon termòmetre per mesurar si Barcelona està patint una davallada del turisme sense precedents per culpa del procés independentista com ha assegurat el govern central i han corroborat empresaris del sector i operadors turístics és recórrer el carrer Escudellers entre la Rambla i la plaça George Orwell en hores punta. En el meu cas, hi passo cada dia i puc dir sense ànims de desautoritzar ningú que a mig matí segueix sent complicat caminar pel carrer sense entrebancar-te amb turistes. Si bé és cert que ja no es produeixen les desesperants aglomeracions del pic de l’estiu, Escudellers i la seva àrea d’influència és un continu anar i venir de gent de tot arreu la preocupació de la qual és que un pispa no li robi la cartera.

Els mitjans de comunicació han publicat que les reserves turístiques per visitar Barcelona durant els pròxims mesos han baixat entre un 6 i un 20% en funció del tipus d’allotjament i han atribuït el preocupant fenomen a la inestabilitat política catalana. Ha estat també sorprenent constatar com des dels fets de l’1-O, la previsió de caiguda de visitants estrangers ha anat augmentant fins arribar en alguns casos al 30%. Entenc que aquest suposat descens tingui els hotelers i restauradors barcelonins tan preocupats perquè el turisme és una indústria tan depredadora com volàtil i fuig dels escenaris inestables com a gat escaldat, però aquest desconcertant ball de xifres basat en expectatives no és gens rigorós.

No puc evitar pensar que darrere de tot aquest allau de dades s’amaga la intenció de desacreditar el govern de Carles Puigdemont per la seva aposta independentista i, de retruc, també tocar el crostó a Ada Colau per la seva política suposadament antiturista que té en el PEUAT la seva màxima expressió. No sóc l’única que ho pensa. El responsable municipal de turisme, Agustí Colom, es mostrava fa uns dies molt preocupat per la imatge distorsionada que s’estava donant al món de la ciutat. “La vida quotidiana és de normalitat i no hi ha res que impedeixi els turistes visitar Barcelona”, assegurava. A més, Agustí Colom acusava l’executiu popular d’utilitzar el turisme com a arma llancívola. “Ha de ser part de la solució perquè la imatge de la ciutat es mantingui on ha d’estar”, remarcava.

Potser això explicaria la reunió d’urgència que l’alcaldessa de Barcelona va fer a mitjans d’aquest mes amb els principals agents econòmics i socials de la ciutat per donar una imatge de fortalesa i unitat. Segons Colau, “Barcelona és una ciutat amb un grandíssim potencial acumulat amb la feina de les darrere dècades i amb una amplíssima reputació internacional que pretenem defensar i enfortir”. La intenció era transmetre una imatge de tranquil·litat al mercat turístic internacional i de contrarestar els malintencionats i irresponsables missatges emesos des de Madrid. Ja veurem si funciona tenint en compte el panorama polític actual de xoc de trens.

Al marge del procés, hi ha altres raons que també expliquen el refredament turístic i que s’han amagat per conveniència. Una d’elles és que el turisme de Barcelona és estacional i entre els mesos d’octubre i novembre el nombre de visitants experimenta una forta davallada que no es recupera fins a la primavera. Ho recull l’informe sobre Estratègia de Mobilitat Turística de l’Ajuntament de Barcelona que s’ha fet públic aquest octubre. Una de les conclusions és que “la tendència a l’augment de visitants va acompanyada d’una ampliació de la temporada alta, però no permet parlar de desestacionalització, ja que durant els mesos de juliol i agost el nombre de turistes és el doble que al gener”. Ho confirma la xifra de passatgers de l’Aeroport de Barcelona: entre octubre i novembre del 2016 es va produir una caiguda d’un milió de viatgers.

Un altre factor que explica l’estacionalitat del turisme barceloní és el perfil del visitant. L’oci, amb un 65%, és la principal raó de la visita –només cal veure el col·lapse que aquest estiu han patit les platges de la Barceloneta i Sant Sebastià- i la despesa mitjana a la ciutat per persona i dia és de 76,6 euros. També és interessant observar la procedència del turista. El 85,9% prové de la Unió Europea sent les nacionalitats més nombroses la britànica, la francesa, l’alemanya i la italiana. Tothom busca sol i platja. El creurista també es caracteritza per una forta estacionalitat amb una temporada alta que va des del maig fins a l’octubre. Donant una ullada a les previsions de creuers del Port de Barcelona d’aquest 2017 es pot veure que el suposat allau de cancel·lacions entra dintre dels paràmetres normals.

I si seguim buscant altres motius que expliquen per què aquest octubre ha baixat el turisme respecte a l’any passat, també caldria no oblidar els atemptats de Barcelona i Cambrils d’aquest agost, que la tardor passada es van celebrar uns congressos que aquest any no s’han repetit i que s’estan recuperant destinacions turístiques com Turquia i Egipte després d’anys d’inestabilitat que també resten turistes a Barcelona perquè són competidors directes.

En tot aquest escenari d’incerteses polítiques i mitges veritats sobre el futur de la indústria turística, dimecres passat l’Associació de Veïns Sagrada Família feia el seu balanç de la temporada i del seu impacte al barri. Per a l’entitat veïnal està clar que el conflicte polític català no ha afectat les visites turístiques al temple d’Antoni Gaudí perquè fins i tot després de l’aturada general del 3 d’octubre es va produir un pic de “massificació exagerada”. Siguem rigorosos quan parlem de la gallina dels ous d’or no sigui que li agafi un restrenyiment.