El Zoo de Barcelona és l’equipament municipal més deficitari. L’any passat la instal·lació del Parc de la Ciutadella va perdre 4,37 milions d’euros, un 64,7% més si ho comparem amb les pèrdues de 2,65 milions d’euros del 2015. Aquestes són algunes de les dades que recull la memòria econòmica presentada per Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), el holding públic que controla totes les empreses municipals, i que no fan més que constatar que totes les decisions sobre el zoològic que han pres els diferents governs de la ciutat per salvar-lo només han servit per allargar la seva lenta agonia. Fins ara cap alcalde s’ha atrevit a agafar la paella pel mànec i plantejar obertament a la ciutadania quin sentit té seguir abocant diners públics en un equipament anacrònic.

De ben poc han servit les costoses campanyes de promoció entre els turistes i de fidelització amb descomptes per als barcelonins. Tampoc han aconseguit revertir les dades negatives les noves –i a vegades polèmiques- adquisicions d’animals exòtics com els temibles dragons de Komodo i els nomenaments de nous directors, quasi tots ells amb un lloable currículum però amb pocs recursos i nul·la comprensió política. La cruel realitat és que no només ha disminuït el públic adult –un 8,3%- i els nens –un 16,9%-, sinó que també ho han fet les escoles, les visitants històricament més fidels. En aquest escenari tan desolador on la crisi té també molt a dir, no ajuda gaire l’elevat preu de les entrades. Parlem de quasi 20 euros per als adults i de quasi 12 per als nens.

La incapacitat manifesta dels governs municipals per abordar el futur del zoològic de forma valenta sempre ha anat acompanyada de controvèrsia política. El Zoo ha estat una de les armes llancívoles més utilitzada per l’oposició per erosionar tots els executius municipals i, en aquest sentit, cal destacar la postura oscil·lant del grup municipal popular, que s’ha queixat tant de falta com d’excés d’inversió en l’equipament públic. L’incombustible Alberto Fernández no ha tingut embuts a l’hora d’acusar el bipartit d’Ada Colau de ser un “govern antizoo” com tampoc els va tenir en l’era Hereu quan va criticar durament l’alcalde socialista per voler gastar 200 milions d’euros per modernitzar les instal·lacions de Ciutadella i fer un zoo marí en el Fòrum.

Potser els desmemoriats no se’n recorden, però a finals de desembre del 2008 Jordi Hereu va presentar un dels projectes estrella del seu mandat: un zoològic desdoblat entre el Parc de la Ciutadella i el Parc del Fòrum. La proposta pretenia, d’una banda, reduir l’espai del primer i distribuir-lo per àrees biogeogràfiques com la selva, el bosc mediterrani, l’estepa, la sabana africana i l’illa de Madagascar. De l’altra, plantejava construir a l’abandonat Fòrum un zoo marí amb quatre àrees diferenciades –tropical, mediterrània, oceànica i aigües fredes- per acollir les espècies marines que serien desallotjades de Ciutadella. Hereu pretenia involucrar l’empresa privada en aquest faraònic projecte, però com en tantes altres idees fallides del seu govern –la gossera del Tibidabo amb calefacció i aire condicionat, la candidatura de Barcelona als jocs olímpics d’hivern o la consulta sobre la reforma de l’avinguda Diagonal-, el projecte més ambiciós mai presentat per modernitzar l’envellit zoològic va acabar en un calaix.

Més enllà de les guerres polítiques, el Zoo també és víctima dels temps. La creixent conscienciació de les societats sobre la fragilitat dels ecosistemes i la cura del planeta també planteja un canvi de paradigma mental que explicaria la disminució continuada de públic. L’exhibició d’animals en un recinte tancat, lluny del seu hàbitat natural i vivint en condicions higièniques discutibles augmenta el rebuig social a aquest tipus d’equipaments en tot el món. I és que en el fons i per moltes reformes que es facin, els zoològics no deixen de ser una rèmora del passat colonialista del segle XIX, quan tenir un parc d’animals exòtics a la metròpoli era sinònim de modernitat i tant bèsties com éssers humans considerats inferiors s’exhibien com a botí de guerra per demostrar la superioritat blanca.

Des d’aleshores ha plogut molt i la majoria d’aquests equipaments ha fet un gran esforç per dignificar les instal·lacions i apostar per la conservació d’espècies en perill d’extinció, però no n’hi ha prou perquè els seus gestors continuen tenint una visió mercantilista dels zoològics. Aquest enfocament distorsionat és el que justifica, per exemple, la compra d’animals que moren durant els trasllats i el sacrifici d’animals per falta d’espai. Fa tres anys el Zoo de Copenhaguen va provocar una indignació planetària quan es va saber la veritable raó de la mort per injecció letal de quatre lleons: no van tenir més remei que matar-los perquè els arribava una nova remesa d’exemplars i no tenien espai suficient per encabir-los a tots.

El 27 de març la plataforma ZooXXI va presentar una campanya per un nou model de zoològic “sense matances, sense maltractament animal, més transparent i més útil per a la defensa ecològica”. La iniciativa s’ha posat en marxa en paral·lel a la decisió del govern Colau de desenvolupar un nou model de zoològic que aposti per l’educació i que se centri en la conservació d’espècies amenaçades. Darrere de la iniciativa ciutadana de recollida de firmes està l’ONG animalista Libera i la Fundació Franz Weber, dues entitats que han innovat el concepte de zoo de la mà de la realitat virtual i Internet. Es tracta de l’ambiciós –i costós- projecte eZOO, un zoològic virtual i interactiu on els animals no són de veritat però es comporten com a tals a diferència dels zoos convencionals, on els animals són de debò però viuen fora del seu hàbitat natural. S’atrevirà Colau a posar el cascavell al gat?