El 18 de gener de 2015, tot caminant per Passeig de Sant Joan, vaig escoltar la conversa de dues tietes catalanes, enjoiades fins a les celles, que de ben segur sortien de missa. Parlaven d'un documental que havien vist la nit anterior a la tele i se'n feien creus de tot plegat: “És una autèntica vergonya que això pugui passar a Barcelona”, deien.

El documental en qüestió era Ciutat Morta, que destapava un dels casos més flagrants de corrupció policial, tortures i connivència política (molt especialment del PSC) amb la Guàrdia Urbana. Més de 560.000 persones van veure aquella emissió del 33, un rècord absolut d'audiència en la història del canal. Davant l'èxit del documental, la majoria de formacions polítiques (amb matisos, això sí) va reclamar la necessitat de revisar el funcionament intern del cos policial. Calia transformar la Guàrdia Urbana.

L'escollit per fer aquesta tasca no va ser altre que Amadeu Recasens, doctor en Dret especialitzat en seguretat i policia. El nou Comissionat de Seguretat de la ciutat era considerat una “eminència” en la matèria, ja que havia estat Director de l'Escola de Policia de Catalunya i treballat com a expert pel Consell d’Europa, el Ministeri d'Interior, la Unió Europea i Nacions Unides. Malgrat la seva trajectòria, la Urbana va rebre el seu nomenament amb certs recels, conscients de la tasca que tenia encomendada.

Dos anys després del seu nomenament, Recasens ha reaparegut aquests dies a l’arena mediàtica per defensar a la Urbana davant del truculent cas del triangle mortal dins del cos policial. “Vull separar la imatge de la Guàrdia Urbana del que són fets puntuals” ha recalcat, en un intent de tranquil·litzar a la ciutadania. No ho ha aconseguit.

L’aparició del cadàver carbonitzat d’un agent en un maleter, un crim perpetrat presumptament per dos companys del cos, Rosa Peral i Alberto López, ha fet aflorar totes les alarmes en relació a les actuacions passades d’aquests dos policies, com la seva implicació en la pallissa de diversos manters i el presumpte assassinat d'un d'ells a Montjuïc.

El cas del triangle mortal (amb l’episodi de la pornovenjança inclosa) té tots els ingredients per a una bona novel·la de Henning Mankell, però sobretot recupera la idea d’una certa opacitat dins del cos municipal.

Es tracten realment d'uns fets puntuals? La Guàrdia Urbana té més de 3.000 agents i és tan evident que la gran majoria actua professionalment com que encara queden algunes “pomes podrides”, segons reconeixen des de la mateixa Urbana. Afers interns té més feina de la desitjada i els sindicats policials estan guanyant totes les batalles al Govern municipal, que ha hagut de recular les seves posicions en nombroses ocasions per evitar un enfrontament obert.

Encara és aviat per dir-ho, però sembla que Recasens està perdent de moment la partida.