Amb les xifres sobre contaminació ens passa com amb les imatges dels refugiats. Ens hem fet immunes a elles. Canviem de canal i llestos, que la vida són dos dies. Però m’arrisco a que deixeu de llegir aquestes línies perquè les dades són alarmants: El 95% dels barcelonins respira més partícules contaminants de les tolerades por l'OMS. No us diu res aquesta xifra? Provem-ho amb una altra: Cada any moren a l'àrea metropolitana 3.500 barcelonins de forma prematura per culpa de la contaminació.

L’informe de l'Agència de Salut Pública, donat a conèixer aquests dies, és molt més que un avís per a navegants. La ciutat supera els nivells recomanats en diòxid de nitrogen, partícules en suspensió, benzè, ozó i benzo(a)pirè. Tot plegat ens pot sonar a xinès, però el fet és que la contaminació ja és una de les principals causes de mort a Barcelona. L'aire que respirem és especialment ferotge en persones amb malalties cardiovasculars i respiratòries, però també afecta el desenvolupament neuronal dels nens i la fertilitat.

És cert que encara estem lluny de ciutats com Londres, Stuttgart, Munic o París, on els nivells de diòxid de nitrogen són pràcticament el doble que a la capital catalana, però ens estem apropant a elles a marxes forçades. Barcelona ja ha posat en marxa un programa de mesures que inclou 58 accions directes per frenar la contaminació. Entre elles, n'hi ha algunes que susciten un fort rebuig per una part de la ciutadania, que encara no percep la contaminació com un problema real per a la seva salut i no està disposada a fer grans sacrificis.

La restricció de la circulació als vehicles més contaminants o el probable encariment de l'aparcament regulat seran només algunes de les primeres accions que es prendran. Aquestes mesures (poc simpàtiques) aniran acompanyades d'incentius per donar de baixa els vehicles contaminants a canvi d'abonaments de transport públic o el Bicing, però també de polítiques urbanístiques considerades "estratègiques", com el desenvolupament del polèmic pla de Superilles.

Si no millora la qualitat de l'aire a Barcelona arribarà un dia, no massa llunyà, que l'Ajuntament (sigui del color que sigui) es veurà obligat a establir un peatge per accedir al centre de la ciutat (com a Estocolm o Milà), imposar torns de matrícules per poder circular (com a Atenes), reduir la velocitat a un màxim de 30 km/h (com a Sevilla) o vetar l'accés dels vehicles dièsel (com a Tokio).

Hi ha una extensa creença entre els assessors polítics, sovint massa obsessionats amb les enquestes, que diu que amb les polítiques anticotxes es perden milers de vots a les següents eleccions. Seria bo que, en les estratègies per a la millora de la qualitat de l'aire, Govern municipal i oposició anessin sempre de la mà. No és qüestió d'idiologies, sinó de la salut dels ciutadans.