Els meus amics de Facebook pensen com jo, els agraden les mateixes coses i em donen sempre la raó. Si dono la meva opinió sobre el procés, el fitxatge de Valverde o penjo un vídeo musical; sempre tinc una legió de fans que em regala un polze cap amunt. Quan vaig a la secció de notícies no acostumo a trobar massa discrepàncies polítiques i la visió del món que tinc coincideix a grans trets amb la dels meus companys de xarxa... Sóc l’encarnació de la centralitat!
Resulta, però, que la companyia de Mark Zuckerberg té un algoritme màgic que em fa cada dia més ximple. I jo sense saber-ho. Un dels objectius dels programadors de Silicon Valley és que cada cop que obri Facebook tingui “una experiència agradable”, basat en el meu historial de likes, comentaris i continguts compartits a la xarxa. D’aquesta manera, sempre llegeixo articles d’opinió que reafirmen les meves idees polítiques i acabo pensant que a tothom li agrada el Bob Dylan, l'Enrique Vila-Matas i el hockey herba (quan en realitat som quatre gats).
A El filtro burbuja: cómo la realidad decide lo que leemos y lo que pensamos (Taurus, 2017), Eli Pariser explica com aquests algoritmes que utilitza Google i Facebook personalitzen la informació que ens arriba i ens allunyen dels punts de vistes diferents. El maleït algoritme sap fins i tot què en penso del nomenament de Vicent Sanchis com a director de TV3 i de les martingales del Sandruscu quan era president del Barça. Difícilment trobaré notícies positives sobre ells.
Tots vivim en un univers d’informació personalitzada, una bombolla –diu Pariser- on rebem només aquelles notícies que s’ajusten als nostres interessos, “limitant l’exposició a idees, opinions i realitats alienes”. El diari satíric The Onion, una mena de El Mundo Today a l’americana, ho explicava a la perfecció. Ara fa cosa d’un any, publicava aquesta falsa notícia: “Una horrible errada a l’algoritme de Facebook provoca l’exposició a noves idees”.
Aquest algoritme, dissenyat a més de 9.000 quilòmetres d’aquí, també té conseqüències a Barcelona. Més de la meitat dels menors de 35 anys tenen les xarxes socials com a font principal per informar-se de l’actualitat. D’aquesta manera, cada cop ens costa més entendre que la nostra ciutat albergui realitats i opinions diferents. L’algoritme ens instal·la en trinxeres virtuals, però els sondejos i les eleccions ens demostren (cada cop) que aquesta és una ciutat tossudament plural. Faríem bé de baixar més sovint al bar.